diumenge, 16 de setembre de 2012

Els passos cap a la Independència

Bé, després d'una setmana assimilant el que van ser 3 dies d'esport i reinvindicació, puc fer la crònica de la nostra aventura.
Tot comença a principi d'agost, on proposo a l'ANC de la Ràpita pujar a la manifestació del dia 11 de setembre d'una manera diferent, corrent. Desde l'ANC em diuen que es una idea molt bona i em poso a treballar. Els dies següents presento la iniciativa a facebook i de seguida el que seran els meus companys d'aventura, Albert i Andreu, es posen en contacte en mi. Una cop l'equip tancat comencem a montar la ruta que traçarem, dies en que la farem, pobles que passarem, parades, etc... En pocs dies està tot tancat i al facebook hi ha una bona acollida de l'event. Entre trucades de premsa, entrevistes i més trucades. ens plantem al dia de la sortida. 
Dia 9 de setembre, 6 del matí, plaça del Coc de Sant Carles de la Ràpita, una trentena de persones s'apleguen per a despedir-mos a tot l'equip. Andreu, Albert, Sandra, Marc i jo formarem l'equip que compartirem 3 dies de ruta, de riure, de patir, de cerveses,en fi 3 dies de vida. A la sortida, i que ens acompanyaran a trams hi ha: el pare i el tio d'Albert, Josep, Eva i Joan. A les 6:10 del matí emprenem el camí que ens portarà a Barcelona. En una hora estem a Amposta on ens espera Jesús Aure, que farà amb nosaltres un tram de camí. Van passant les hores i amb això els quilòmetres. A l'Aldea el pare i el tio d'Albert en deixen, i continuem tirant els que quedem. A Camarles el meus amics Cristian i Anna en preparen un avituallament molt treballat, meló, xocolate, avellanes i aigua, moltes gràcies!!! Anem fent camí i sense adonar-nos estem a l'Ampolla. Aquí ens deixen Josep i Eva, fem una paradeta per a canviar les sabates i menjar i beure i seguim cap a l'Ametlla, ara ja només amb la companyia de Joan i Jesús. A mig camí de l'Ampolla a l'Ametlla Joan te problemes de genoll i decideix deixar-nos, i ja només quedem els 4. Poc a poc abança el dia i en arribar a l'illot de l'Àliga la gent de l'Ametlla estan plantant una estelada i parem a saludar-los, i ells ens reben entre aplaudiments. Sense perdre temps seguim la ruta i en un tres i no res som a l'Ametlla, ja portem la meitat de la ruta d'avui i anem bé. Parada llarga a menjar bé, i quan estem bé a seguir, ara si ja els 3 sols. Poc a poc passem platges, ports, roques fins a la platja de l'Almadrava, allí ens espera Marc en una cervesa que sab a glòria! Una mica d'aigua, una barreta i a seguir cap al coll de Balaguer, punt on sortim i deixem la nostra estimada Terra de l'Ebre. Descendim el coll de Balaguer i en poc més de 5 quilometres estem a Hospitalet de l'Infant on tenim als pares d'Albert i a Pau i la seva dona esperant. Parada per estirar, treure sorra de les sabates, menjar. I tornem a la ruta, Pau han decidit sortir abans i que ja els agafarem. Comencem per urbanitzacions però al cap de l'estona el camí ens porta a la platja i quina platja més dura, la sorra s'enfonsa i es impossible córrer, i també impossible agafar a Pau. Amb paciència anem fent i veiem ja Cambrils, entrem al passeig però sense agafar a Pau, allí al passeig ens espera i ens diu que per al camping encara queda. Per fi la meta del primer dia, han estat 82km, estem bé però amb molta gana. Dutxa, estiraments, mentre Sandra i Marc ens preparen el dinar del dia següent, i després a sopar. Un bon sopar i de cap al llit que demà a les 5:15 sonarà el despertador.
Dia 10 de setembre 5:15 del matí, sona el despertador, m'incorporo al llit em toco les cames i les noto carregades però crec que podré córrer. Ens preparem tot, i nosaltres emprenem el camí, Marc i Sandra s'esperen a agafar la fiança del camping fins a les 8. A fora del camping ens espera Albert Forcadell que ens acompanyarà fins a Tarragona. Comencem a córrer després de caminar uns metres, però Andreu es queixa de problemes als tendons dels genolls, jo també em noto una mica de fascitis plantar i ho parlem i decidim de fer l'etepa d'avui caminant ràpid per poder recuperar. Passem Salou en ambient de festa, la Pineda i agafem l'autovia Salou-Tarragona per entrar a Tarragona. Un cop allí ens espera TV3 per a fer una petita entrevista. Fem l'esntrevista al port de Tarragona, ens graben una mica corrent, mengem, bevem, i continuem. Ens despedim de Marc perquè ell a Torredembarra, que es la pròxima parada, se'n anirà a Barcelona en tren. Continuem el nostre camí vora mar, entre roques, cales, platges... Anem fent, anem tirant, anem fent passos cap a la Independència. Ja estem a Altafulla i només a 2km del que serà el dinar. Dinem, bevem bé i continuem el camí buscant la següent parada que serà Coma-Ruga. Anem fent per una platja molt llarga, roques, camins... i arribem a Roda de Barà, un poble dels més bonics que he vist en tota la ruta. Al cap de poc ja som a l'última parada d'avui, Coma-Ruga. Mengem alguna cosa, canviem les sabates perquè em tingut algun accident amb l'aigua del mar i seguim! Ara ja només queda passeig marítim fins a la meta d'avui. Anem passant platges, vendrell platja, Calafell, on fem una parada a un bar independentista el MOON BAR on fem una cerves, seguim per Cunit, Cubelles i just on s'acaba Cubelles tenim la meta d'avui, han estat 70km. A camping, banyet a la piscina, dutxeta, estirament, cremes, i bon soparet per a reposar  forces per a l'últim dia d'aventura el més curt, poc més de 40km. 
Dia 11 de setembre el gran dia, el que marcarà l'abans i el després del nostre país. 5:15 del matí, amunt, les cames estan bé, la planta del peu també, Andreu també ha recuperat bé (tret de les llagues), i Albert com sempre està a tope. A les 6 del matí i alguns minuts arranquem la marxa, podem trotar i ho aprofitem. En poc estem a Sitges i agafem la carretera de les curves de Garraf, aquesta la fem tota caminant a ritme fort. Baixem a Castelldefels i allí avituallem bé i li diem a Sandra que ens espere a la última parada de la ruta, El Prat de Llobregat. Continuem la ruta trotant, poc a poc però sense pausa, passem Gavà i cap a l'aeroport que superem per la vora de la mar. Un cop al llobregat el resseguim fins a trobar el primer pas, el creuem i un cop dins de marcabarna creuem la ronda litoral per un pont. Ja som a Barcelona, i amb prou marge de temps. Quan passem per baix de Montjuic veig l'anella olímpica i els dic si volen pujar dalt i sense dubtar em diuen que si. Un cop dalt ens posem a baixar per les escales de la font Màgica i allí a un baret fem un bocata i alguna cosa per beure. Ens estirem a la gespa per fer temps i quan es hora arrenquem cap a Plaça Catalunya. Ja es respira aire independent i tal com ens aproximem a Plaça Catalunya la gent quasi no ens deixa córrer. Anem de cap a la conatonada on em quedat que farem la rebuda, i allí ens esperen els amics amb una pancarta, entre aplaudiments a mi se m'escapa alguna llàgrima. Ràpid canvi de camiseta, estelada al coll i cap a la mani. Una mani que més d'un cop m'ha fet plorar, devia ser la combinació de sentiments i esforç acumulats. La veritat que els catalans quan volem som un poble imparable! Després de 3 hores a la mani decidim sortir i anar a pegar-mos una dutxa al pis de ma cunyada Neus (gràcies!!!!). En acabar de la dutxa ja emprenem el camí cap a casa i a les 12 de la nit puc dir que ja soc al llit amb la feina feta.
Donar les gràcies a tots, tots, tots, els que per un moment heu perdut temps per mirar com anavem, els que heu preguntat, heu animat, heu trucat, a tots!!! També a Albert i Andreu per compartir esta aventura! A Marc perquè ens has ajudat i ens has fet riure moltissim!!! I per últim a la persona més important per a mi, a Sandra, gràcies per tot!!! Per la paciència que tens, per les hores d'espera, per tot!!! Ja saps que t'estimo!




Fins una altra amics!!!

1 comentari: